Molt elegantment, el blog de Darcy James Argue ha donat l'alerta sobre una crítica (per dir-ne d'alguna manera) apareguda a l'edició electrònica de la publicació canadenca The Gazette. L'article, firmat per Jeff Heinrich, se centra en l'actuació de la Maria Schneider Big Band al festival de jazz de Mont-real. Crítiques desinformades (fins i tot les positives) i de mala fe n'hi ha hagut i n'hi haurà sempre, a tot arreu, com també hi ha autors rigorosos i informats a l'hora d'escriure els seus comentaris.
El cas de Heinrich, però, és espectacular: els seus comentaris sexistes, que culminen amb una comparació entre la Maria Schneider directora d'orquestra i l'actriu del mateix nom protagonista de L'últim tango a París (bravo, molt original), són de veritat desafortunats. "Després de llegir aquest article m'ho he de repensar molt per assegurar-me que això, de fet, s'ha publicat en un diari de confiança", diu un dels lectors consternats a la llarga llista de comentaris sorpresos i indignats pel to de l'article, que molts demanen que desaparegui dels continguts electrònics del diari. "Si The Gazette té una mica de respecte pels seus lectors, hauria d'esborrar aquest article per sexista, ignorant i poc acurat", diu un altre lector.
¿Censura? Potser, ras i curt, sentit comú.
(Vegeu el comentari, ben diferent, d'Alex Dutilh –"90 minuts sublims", descriu– al blog de la revista francesa Jazzman.)
P.S. Doug Ramsey acaba d'afegir al seu blog una interessant reflexió sobre la irresponsabilitat d'alguns mitjans a l'hora d'encarregar la crítica de jazz.
6 comentaris:
Buen post, desde luego. Lo comentaba hace poco con unos amigos, esto del bajo nivel de lo que se escribe sobre música (al menos en Barcelona).
Hace poco fue al concierto de Gary Moore, por ejemplo, y la crítica de la Vanguardia, entre una sarta de comentarios bobalicones, decía que el batería se llamaba TBA, así, sin más. ¿Me equivoco si digo que TBA no es ningún nombre?
Impagable el texte. Una vergonya. Sí, sóc una dona.
Increíble.
Nota del 14 de juliol: mai "The Gazette" havia tingut un comentari amb tantes respostes, inclosa una contrarrèplica (impagable) del mateix autor, que explica el seu mètode (és una manera de parlar) a l'hora d'escriure la seva peça. Músics com Ingrid i Christine Jensen, Torben Waldorff i Jon Wikan, a més a més de la mateixa Maria Schneider, també hi han intervingut.
Hola, Carlos:
Gracias por tu comentario. Efectivamente, TBA es una sigla que se usa en inglés por "to be announced", que traducido al castellano sería "por determinar". TBA se suele usar cuando uno de los músicos del grupo no está confirmado en el momento en que se cierra y va a imprenta el programa.
Es, claro, un anglicismo incrustado por error en el programa de mano. Otra cosa es que el periodista o crítico en cuestión no se diera cuenta (cosa que podía haber comprobado con una sencilla operación en Google) de que el batería tenía nombre, Sam Kelly, colaborador habitual en los últimos tiempos de Moore.
Publica un comentari a l'entrada